En F. ja té dia "provisional" per operar-se: la primera setmana de novembre, és a dir, més de quatre mesos després del seu diagnòstic de càncer. El metge va insistir molt en el fet que és una data provisional. Els han tancat quiròfans i no saben com anar encabint els pacients oncològics per operar... La meva indignació s'està convertint en la tristesa terrible de viure en un país que condemna els seus ciutadans a no ser atesos com es mereixen.
I no puc entendre com, davant la gravetat de la situació, no sortim tots al carrer i diem: PROU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada