Avui, en F. ha tornat a anar a fer una reclamació al servei d'atenció a l'usuari... És el que s'ha de fer, és clar, però hi tinc poca confiança. En el meu altre descens als inferns sanitaris en vaig fer unes quantes i no va servir de res... Malgrat recomanar a tothom que reclami a aquest servei si està en llista d'espera, no puc deixar de pensar que és un canal que l'administració sanitària utilitza per canalitzar la frustració dels seus pacients. Evidentment, si no t'ha passat mai res, penses que algú llegirà aquella queixa i s'adonarà que s'està cometent una gran injustícia que s'ha de solucionar. Però si no hi hagués aquest servei, què farien els usuaris indignats, perplexos, deprimits, angoixats...? Doncs sí, anirien a preguntar i a reclamar al metge, a les infermeres, al gerent, a qui trobessin. Evidentment, l'administració no pot permetre que es munti un 'pollastre' cada dos per tres; així, millor derivar-ho tot civilitzadament i educadament cap a un/a professional amb un rostre de ciment.
A pesar de tot el que acabo d'explicar, cal fer servir aquests serveis i omplir milers de fulls de reclamació, si cal. I que ningú s'oblidi de quedar-se amb còpia de tot, perquè és la documentació que necessitarem per fer una denúncia, si hem d'arribar a aquest extrem.
Reclamar cansa, sobretot quan ja se sap que no servirà de gaire, però no hem de deixar de fer-ho mai. Ara més que mai, quan ens volen mesells i acollonits, no podem callar!
El teu blog és dur de pair.
ResponEliminaSe'm fa un nus a la gola només de pensar en la ràbia, la impotència, la incomprensió. Com els diners passen per sobre de tot en aquesta societat indigna.
Sols puc dir-vos ÀNIMS! I que desitjo que tot tingui un final feliç. Una abraçada ben forta.
He arribat a tu a partir d'un comentari a l'ARA.
Un treballador públic rebotat
Moltíssimes gràcies. És reconfortant saber que hi ha gent que comprèn la duresa i la injustícia d'aquesta situació. Esperem que aquesta vegada tot acabi bé. Una abraçada.
ResponElimina