Continuem lluitant

Tot i que (gràcies a mesos de lluita) el cas de llista d'espera que denuncia aquest bloc ja s'ha solucionat, seguirem lluitant per una sanitat digna per a tothom.

Aquest bloc vol continuar sent un espai obert per compartir, denunciar, exposar, discutir... tot allò relacionat amb la sanitat pública.

Així doncs, seguim...

La por dels metges

Avui, el programa La Tribu de Catalunya Ràdio ha entrevistat per segona vegada en F., arran del fet que finalment ja té data d'operació.

La Tribu també ha parlat avui amb metges en exercici que s'han expressat a títol personal, és a dir, no són representants sindicals ni de cap grup o centre. Ha estat molt interessant sentir-los perquè m'han confirmat quelcom que jo ja notava des de fa un temps (i que no sabia si estava interpretant bé): molts metges tenen por de parlar contra les retallades. Les raons que han donat per a aquesta actitud són la condició d'interins de molts d'ells i el temor que en surtin perjudicades les seves condicions laborals.  

Us aconsello vivament que escolteu el programa, que us enllaço aquí; us ajudarà a entendre molts dels comportaments amb què ens trobem diàriament com a usuaris dels serveis de salut.

Posem que es diu Maria...

Que té 79 anys i viu en una residència; això últim no ho va decidir ella, sinó unes persones que, amb la millor voluntat, van considerar que no estaria millor enlloc: atesa, cuidada, vigilada... Sense possibilitats de fer  coses "rares"...

La Maria té cataractes, però això no és res que tregui la son a ningú, pel que sembla. Fa més de dos anys que és a la residència i en aquest temps ningú no se n'ha preocupat. La infermera parla d'una futura visita a l'oculista, però no sembla que s'hagi de produir mai. Sempre passa alguna cosa.

La situació de la Maria ja era prou dolenta abans de les retallades. Ara, però, és desesperada, perquè ser jubilat o estar a l'atur puntuarà zero punts en el rànquing que caldrà seguir per poder operar-se. Així, si parlem de cataractes, l'operació valdrà 50 punts (que el malalt haurà de sumar). Si es tracta d'una persona gran de la qual no depengui ningú, 0 punts; si és una persona que no treballa, 0 punts; els malalts de més edat o amb més dificultat de recuperació, 0 punts. Quin futur espera a la Maria amb 0 punts? Si voleu saber-ne més, ho teniu aquí.

En definitiva, la vida de la Maria, ja limitada per les decisions que altres persones han pres per ella, es veurà condemnada a la solitud, a l'avorriment més absolut i a la desconfiança. Qui no hi veu bé no té gaire cosa per fer (sobretot si les teves aficions han estat sempre cosir i llegir), té por de caure, por de moure's, por dels altres... Això és vida? I com se'n diu dels qui releguen els més febles a l'oblit?

Estàs en llista d'espera?

Si estàs en llista d'espera i vols difondre el teu cas, tens aquest espai a la teva disposició.

Si no et queixes, si no reclames, seràs un número més en mans d'un buròcrata que decidirà quan et pots operar segons criteris econòmics.

Explica el teu cas i, si cal, denuncia: no permetis que trepitgin els teus drets.

Dies de lluita

Avui ha estat un dia molt dur. Em sento molt cansada, esgotada, d'haver de reivindicar a tort i a dret allò que és un dret que ha costat dècades adquirir. L'ambició i els compromisos personals d'aquests polítics sense ànima que ens governen acabarà, si no els ho impedim, amb el resultat de la lluita d'homes i dones que no van poder gaudir mai dels drets més bàsics, però que confiaven que, algun día, els seus descendents ho farien per ells.

Quan penso en la injustícia, tot el meu cos es revolta, em fa mal, em pesa amb una feixuga càrrega de segles. De fet, si no vull que això passi, he de mantenir la guàrdia alta, l'activitat frenètica i la mirada posada en el futur. Això mateix és el que miraré de fer demà.

La Sontag i els metges: de consols i reconciliacions

Al fil del que comentava la Laura en un comentari a aquest post, m'ha vingut al cap el llibre que David Rieff, fill de Susan Sontag (novel·lista i assagista que va partir tres càncers al llarg de la seva vida), va dedicar a la seva mare: Un mar de mort. La Laura deia que era un consol llegir que algú havia passat per una experiència similar. Hi estic totalment d'acord, perquè és el que vaig sentir quan vaig llegir Rieff. Hi ha un moment en el llibre, que retrata la lluita gairebé irracional de la Sontag contra el càncer, en què l'autor carrega contra els metges que van tractar la seva mare, als quals acusa de falta de sensibilitat i d'empatia. Doncs, efectivament, per a mi va ser un descans, tal com diu la Laura, saber que algú més havia sentit el mateix que jo. Durant uns dies em vaig agafar a aquest llibre com a una taula de salvació: algú més s'havia trobat en el mateix cas que jo... I si s'havien atrevit a tractar així un cervell com la Sontag, què no farien amb els ciutadans corrents? De fet, la catarsi és una de les grans virtuts de la literatura.  

Afortunadament, però, alguns fets han vingut a matisar una mica l'escenari descarnat que són per a mi els centres hospitalaris: la preocupació del metge que porta en F., i la d'altres professionals amb què he pogut parlar, pel futur dels seus pacients, així com les últimes mobilitzacions del sector contra les retallades i el seu oferiment d'operar gratis. Aquests petits gestos, aquesta empatia, em reconcilien una mica amb tots ells. 

Livestrong Day

Vestim avui de groc per fer visible la causa del càncer i per recordar els malalts de càncer en llista d'espera a causa de les retallades.

http://livestrongday.livestrong.org/