Avui ha estat un dia molt dur. Em sento molt cansada, esgotada, d'haver de reivindicar a tort i a dret allò que és un dret que ha costat dècades adquirir. L'ambició i els compromisos personals d'aquests polítics sense ànima que ens governen acabarà, si no els ho impedim, amb el resultat de la lluita d'homes i dones que no van poder gaudir mai dels drets més bàsics, però que confiaven que, algun día, els seus descendents ho farien per ells.
Quan penso en la injustícia, tot el meu cos es revolta, em fa mal, em pesa amb una feixuga càrrega de segles. De fet, si no vull que això passi, he de mantenir la guàrdia alta, l'activitat frenètica i la mirada posada en el futur. Això mateix és el que miraré de fer demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada