El dijous 22  de novembre no podem faltar a la Nit de vetlla per la sanitat pública!

No oblidis:

- que hi ha gent amb malalties molt greus en llista d'espera (molts d'ells ja han mort o moriran)

- que hi ha persones que estan deixant de prendre la seva medicació perquè no la poden pagar

- que es volen privatitzar hospitals i centres de salut (ja hi ha bancs de sang i serveis oncològics de gestió privada dins d'hospitals públics).

- que hi ha una desatenció general cap als malalts crònics, sobretot si són d'edat avançada

- que hi ha una restricció en la derivació a especialistes i en la prescripció de proves mèdiques

- que les persones que no han cotitzat i els estrangers en situació il·legal no tenen dret a la sanitat: les seves vides estan en perill, però també les nostres (risc de propagació de malalties).

- ...

La sanitat és un dret, no un negoci.

Nova demanda per a la Fundació Puigvert

La fiscalia acusa tres directius de la Fundació Puigvert d'estafa per haver realitzat litotrícies (extracció de càlculs renals) que no eren necessàries. El cost d'aquestes intervencions, facturat al Servei Català de la Salut, puja a 356.000 euros. Tota la informació aquí.

Cal recordar que la Fundació Puigvert ja ha estat denunciada en diverses ocasions per prestació deficient de serveis assistencials, malversació de cabals públics i frau al CatSalut.

No obstant això, l'assumpte que més ha contribuït a una imatge sinistra de la Fundació Puigvert és la possibilitat d'un homicidi encobert del fill del fundador, Antoni Puigvert Serés, a causa de la deficient atenció sanitària rebuda en la fundació creada pel seu pare. Aquest episodi ha estat analitzat a fons en el llibre La Catalunya més fosca de Víctor Saura (Ed. Base). Més informació aquí.

Les notícies de mala gestió de la Fundació, però, no s'aturen i s'ha arribat fins i tot a comparar l'administració de la Fundació Puigvert amb la del Palau de la Música (cas Millet), com podreu comprovar aquí.

Malauradament, no crec que aquesta sigui l'última vegada que haguem de parlar d'aquesta entitat. Continuarem informant.

Demanda per destapar la corrupció de la sanitat catalana

Marta Sibina i Albano Dante, editors de la revista Cafè amb Llet, han estat demandats per un assessor d'Artur Mas per destapar irregularitats importants en la gestió sanitària catalana.

En aquest vídeo, la Marta Sibina fa un breu resum de les investigacions que els han costat una demanda per 20.000 euros.

En aquest enllaç trobareu un manifest en defensa de l'actuació de Cafè amb Llet i a favor de la transparència en la gestió de la sanitat catalana: http://www.lademandadevia.org/
No els ho fem més fàcil amb el nostre silenci! Fes sentir la teva veu!

Adela B. o el poder de la queixa

Ja fa uns dies que l'Adela B., el cas de la qual exposàvem aquí i aquí, ha estat operada satisfactòriament. Suposem que les queixes interposades a l'Hospital Trueta i el "soroll" mediàtic que s'ha generat a l'entorn d'aquest cas hi han tingut molt a veure.

No ens cansarem de recomanar que tothom es queixi, reclami, difongui... Que ningú calli davant d'un cas de llista d'espera o negligència. El nostre silenci és la seva força!

Adela B. o els abusos de la sanitat

Sempre que afronto el tema del maltractament i l'abús que pateixen alguns usuaris per part de la nostra sanitat no sé per on començar: escric, esborro, m'ho repenso... La causa de tot plegat és, com ja he dit en altres posts, que em fa por caure en la llàgrimeta fàcil. Més que això, em fa por abaratir o minimitzar el que estic explicant per l'ús d'un llenguatge massa emotiu.

El cas de l'Adela B., que ja vaig exposar aquí, m'ha tornat a regirar l'estómac. I m'està costant molt no caure en una invectiva irada i fastiguejada contra els nostres responsables sanitaris i els qui en segueixen les directrius dòcilment, obedientment, com les meselles veus de l'amo.

Les últimes notícies que tinc de l'Adela són francament descoratjadores: la sonda que ha de portar fins a l'operació li ha produït una infecció per a la qual el servei d'urgències al qual va acudir (perquè aquesta maleïda sonda havia sortit de lloc!) només li ha prescrit betadine. El pitjor de tot, però, és que l'hospital Trueta, responent a una trucada del metge de capçalera, diu que l'Adela no té programada l'operació, ni tan sols està en llista d'espera. Això em sona... En F. no va aparèixer a la llista fins que no va acudir als mitjans de comunicació. Em pregunto (quasi retòricament) si no és una manera de maquillar les xifres reals de malalts que esperen operacions.

Tant de bo pugui comunicar-vos ben aviat que l'Adela ha estat operada satisfactòriament.

Una bona notícia: el director de l'ICS, denunciat a la fiscalia de l'Audiència Nacional

Finalment, una bona notícia.

Ahir, tres càrrecs municipals de la CUP de Reus van presentar una denúncia a la fiscalia de l'Audiència Nacional contra Josep Prats, director de l'ICS, titular de diversos càrrecs públics a Reus, membre del consell assessor en sanitat del president Mas i amb interessos particulars en l'empresa privada (és membre del consell d'administració de l'empresa sanitària Medical Surgical Partners Hospitals (USPH).

Sembla que la denúncia s'ha basat en tota la informació aplegada pel periodista d'investigació del Diari de Girona, Alfons Quintà.

El cas de l'Adela B.: afectats per malalties degeneratives també en llista d'espera

Ha arribat al correu d'aquest bloc un cas de llista d'espera doblement injust. Totes les persones que es troben en llista d'espera per una operació viuen una situació òbvia d'injustícia, però quan, a més, la persona afectada pateix una malaltia degenerativa, aquesta negligència ja no té nom.

L'Adela, que pateix una distròfia miotònica de Steinert, malaltia degenerativa i hereditària sense cura a data d'avui, ha de ser operada d'un mioma, intervenció senzilla per a la majoria de dones, però que el seu cas, evidentment, complica. La patologia de l'Adela la converteix en una persona fràgil i amb la qual s'ha d'extremar la vigilància i l'atenció. Per exemple, el fet que hagi de portar sondes fins a l'operació impossibilita, entre altres coses, la seva mobilitat, ja de per si complicada a causa de la dificultat per mantenir l'equilibri que li provoca la malaltia. 

Simplificant una mica el calvari pel qual està passant l'Adela, els fets són els següents: l'agost de 2011 se li prescriu una operació per extirpar-li uns miomes; posteriorment, es decideix que no l'operaran a l'hospital comarcal que li correspon, a causa de la problemàtica especial que implica la distròfia, i és derivada a l'hospital Doctor Josep Trueta de Girona. Va passant el temps i en no rebre notícies, s'adreça a aquest hospital per aclarir el que està passant; la resposta és que no en saben res perquè no han rebut cap paper. És a dir, no ha estat citada per a l'operació perquè l'hospital Trueta diu que la documentació s'ha perdut. Finalment, la citen per operar-se el dia 18 de novembre de 2011, però quan es presenta a l'hospital, la tornen a enviar a casa perquè diuen que li han de fer proves (algunes de les quals ja s'havien fet a l'hospital comarcal). A hores d'ara, sis mesos després del seu diagnòstic, continua esperant data per a l'operació... No cal dir que la qualitat de vida d'una persona amb una malaltia degenerativa que, a sobre, ha de portar sondes és ínfima. Per acabar-ho d'adobar, viu a 70 quilòmetres del Trueta i, a part dels problemes de mobilitat, té dificultats per expressar-se a causa de l'atròfia muscular que també pateix a la llengua: tot de complicacions afegides a un cas força dramàtic.

Em sembla que no cal que intenti buscar adjectius per qualificar una situació d'aquest tipus ni cal tampoc que digui res més. Els fets ja són, malauradament, prou eloqüents.