diumenge, 8 de gener de 2012

El cas de l'Adela B.: afectats per malalties degeneratives també en llista d'espera

Ha arribat al correu d'aquest bloc un cas de llista d'espera doblement injust. Totes les persones que es troben en llista d'espera per una operació viuen una situació òbvia d'injustícia, però quan, a més, la persona afectada pateix una malaltia degenerativa, aquesta negligència ja no té nom.

L'Adela, que pateix una distròfia miotònica de Steinert, malaltia degenerativa i hereditària sense cura a data d'avui, ha de ser operada d'un mioma, intervenció senzilla per a la majoria de dones, però que el seu cas, evidentment, complica. La patologia de l'Adela la converteix en una persona fràgil i amb la qual s'ha d'extremar la vigilància i l'atenció. Per exemple, el fet que hagi de portar sondes fins a l'operació impossibilita, entre altres coses, la seva mobilitat, ja de per si complicada a causa de la dificultat per mantenir l'equilibri que li provoca la malaltia. 

Simplificant una mica el calvari pel qual està passant l'Adela, els fets són els següents: l'agost de 2011 se li prescriu una operació per extirpar-li uns miomes; posteriorment, es decideix que no l'operaran a l'hospital comarcal que li correspon, a causa de la problemàtica especial que implica la distròfia, i és derivada a l'hospital Doctor Josep Trueta de Girona. Va passant el temps i en no rebre notícies, s'adreça a aquest hospital per aclarir el que està passant; la resposta és que no en saben res perquè no han rebut cap paper. És a dir, no ha estat citada per a l'operació perquè l'hospital Trueta diu que la documentació s'ha perdut. Finalment, la citen per operar-se el dia 18 de novembre de 2011, però quan es presenta a l'hospital, la tornen a enviar a casa perquè diuen que li han de fer proves (algunes de les quals ja s'havien fet a l'hospital comarcal). A hores d'ara, sis mesos després del seu diagnòstic, continua esperant data per a l'operació... No cal dir que la qualitat de vida d'una persona amb una malaltia degenerativa que, a sobre, ha de portar sondes és ínfima. Per acabar-ho d'adobar, viu a 70 quilòmetres del Trueta i, a part dels problemes de mobilitat, té dificultats per expressar-se a causa de l'atròfia muscular que també pateix a la llengua: tot de complicacions afegides a un cas força dramàtic.

Em sembla que no cal que intenti buscar adjectius per qualificar una situació d'aquest tipus ni cal tampoc que digui res més. Els fets ja són, malauradament, prou eloqüents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada