Adela B. o els abusos de la sanitat

Sempre que afronto el tema del maltractament i l'abús que pateixen alguns usuaris per part de la nostra sanitat no sé per on començar: escric, esborro, m'ho repenso... La causa de tot plegat és, com ja he dit en altres posts, que em fa por caure en la llàgrimeta fàcil. Més que això, em fa por abaratir o minimitzar el que estic explicant per l'ús d'un llenguatge massa emotiu.

El cas de l'Adela B., que ja vaig exposar aquí, m'ha tornat a regirar l'estómac. I m'està costant molt no caure en una invectiva irada i fastiguejada contra els nostres responsables sanitaris i els qui en segueixen les directrius dòcilment, obedientment, com les meselles veus de l'amo.

Les últimes notícies que tinc de l'Adela són francament descoratjadores: la sonda que ha de portar fins a l'operació li ha produït una infecció per a la qual el servei d'urgències al qual va acudir (perquè aquesta maleïda sonda havia sortit de lloc!) només li ha prescrit betadine. El pitjor de tot, però, és que l'hospital Trueta, responent a una trucada del metge de capçalera, diu que l'Adela no té programada l'operació, ni tan sols està en llista d'espera. Això em sona... En F. no va aparèixer a la llista fins que no va acudir als mitjans de comunicació. Em pregunto (quasi retòricament) si no és una manera de maquillar les xifres reals de malalts que esperen operacions.

Tant de bo pugui comunicar-vos ben aviat que l'Adela ha estat operada satisfactòriament.

Una bona notícia: el director de l'ICS, denunciat a la fiscalia de l'Audiència Nacional

Finalment, una bona notícia.

Ahir, tres càrrecs municipals de la CUP de Reus van presentar una denúncia a la fiscalia de l'Audiència Nacional contra Josep Prats, director de l'ICS, titular de diversos càrrecs públics a Reus, membre del consell assessor en sanitat del president Mas i amb interessos particulars en l'empresa privada (és membre del consell d'administració de l'empresa sanitària Medical Surgical Partners Hospitals (USPH).

Sembla que la denúncia s'ha basat en tota la informació aplegada pel periodista d'investigació del Diari de Girona, Alfons Quintà.

El cas de l'Adela B.: afectats per malalties degeneratives també en llista d'espera

Ha arribat al correu d'aquest bloc un cas de llista d'espera doblement injust. Totes les persones que es troben en llista d'espera per una operació viuen una situació òbvia d'injustícia, però quan, a més, la persona afectada pateix una malaltia degenerativa, aquesta negligència ja no té nom.

L'Adela, que pateix una distròfia miotònica de Steinert, malaltia degenerativa i hereditària sense cura a data d'avui, ha de ser operada d'un mioma, intervenció senzilla per a la majoria de dones, però que el seu cas, evidentment, complica. La patologia de l'Adela la converteix en una persona fràgil i amb la qual s'ha d'extremar la vigilància i l'atenció. Per exemple, el fet que hagi de portar sondes fins a l'operació impossibilita, entre altres coses, la seva mobilitat, ja de per si complicada a causa de la dificultat per mantenir l'equilibri que li provoca la malaltia. 

Simplificant una mica el calvari pel qual està passant l'Adela, els fets són els següents: l'agost de 2011 se li prescriu una operació per extirpar-li uns miomes; posteriorment, es decideix que no l'operaran a l'hospital comarcal que li correspon, a causa de la problemàtica especial que implica la distròfia, i és derivada a l'hospital Doctor Josep Trueta de Girona. Va passant el temps i en no rebre notícies, s'adreça a aquest hospital per aclarir el que està passant; la resposta és que no en saben res perquè no han rebut cap paper. És a dir, no ha estat citada per a l'operació perquè l'hospital Trueta diu que la documentació s'ha perdut. Finalment, la citen per operar-se el dia 18 de novembre de 2011, però quan es presenta a l'hospital, la tornen a enviar a casa perquè diuen que li han de fer proves (algunes de les quals ja s'havien fet a l'hospital comarcal). A hores d'ara, sis mesos després del seu diagnòstic, continua esperant data per a l'operació... No cal dir que la qualitat de vida d'una persona amb una malaltia degenerativa que, a sobre, ha de portar sondes és ínfima. Per acabar-ho d'adobar, viu a 70 quilòmetres del Trueta i, a part dels problemes de mobilitat, té dificultats per expressar-se a causa de l'atròfia muscular que també pateix a la llengua: tot de complicacions afegides a un cas força dramàtic.

Em sembla que no cal que intenti buscar adjectius per qualificar una situació d'aquest tipus ni cal tampoc que digui res més. Els fets ja són, malauradament, prou eloqüents.