Davant d'una situació d'espera injusta, de falta d'atenció sanitària urgent, no puc aconsellar resignació ni espera confiada (hi ha gent que ingènuament ens diu: no sera tan greu si no l'han programat encara...). Esperar que ja et trucaran quan ells considerin no és una bona opció. Puc afirmar per experiència que parlar amb el metge (ell no és el responsable de la programació de les operacions!) o fer les reclamacions per escrit de rigor serveixen de molt poc, per no dir de res... Cal fer un pas més: insistir, trucar, no cedir davant la impotència.
Nosaltres mantenim la nostra sanitat: tenim tot el dret del món a ser atesos. I així ho hem de comunicar les vegades que faci falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada