En F. encara s'està recuperant d'un postoperatori una mica complicat. Aquesta és la raó per la qual no actualitzo el bloc des de fa un temps. L'estrès acumulat de l'espera i l'estrès que implica qualsevol intervenció quirúrgica --pròpia o d'un ésser estimat-- fan que jo mateixa em trobi en procés de "recuperació".
Respecte de l'estada a l'hospital voldria subratllar que en F. ha tingut molta sort amb el cirurgià que l'ha operat: no sempre es troben metges autènticament implicats en la seva tasca, i una part importantíssima de l'èxit d'un tractament depèn del professional que t'atengui.
No vull deixar de destacar també que m'ha sorprès molt favorablement el compromís i la lluita contra les retallades d'un gran nombre d'infermeres. M'anima moltíssim trobar gent conscienciada que lluita per la salut de tots i em fa oblidar per un moment la foscor en què s'està enfonsant el nostre país.
I, finalment, no puc deixar de fer un breu repàs als efectes de les retallades que hem viscut aquests dies en primera persona, a part evidentment de la llista d'espera, i que són, a tall d'exemple: escàs personal d'infermeria, la qual cosa és font d'estrès per als malalts i per a les pròpies infermeres, massificació a les urgències (amb passadissos plens de llits amb malalts), freqüencia de neteja del lavabo per a visitants molt millorable, falta de sabó al lavabo compartit per a malalts i visitants d'urgències...
